Paolo Veronese

Paolo Veronese

Biografia
Naixement	(it) Paolo Caliari 1528 Verona (Itàlia)
Mort	19 abril 1588 (59/60 anys) Venècia (Itàlia)
Sepultura	església de Sant Sebastià
Grup ètnic	Italians
Religió	Catolicisme
Activitat
Camp de treball	Pintura
Lloc de treball	Màntua Venècia Treviso Pàdua Verona
Ocupació	pintor, dibuixant projectista, dibuixant, artista visual
Gènere	Retrat, retrat pictòric, pintura d'història, al·legoria i art sacre
Moviment	Manierisme, escola veronesa, Alt Renaixement i escola veneciana de pintura
Catàleg raonat	Veronese : catalogo completo dei dipinti (it) (1991) L'opera completa del Veronese (it) (1968)
Professors	Antonio, IV Badile
Alumnes	Antonio Vassilacchi
Influències	Domenico, the Elder Brusasorci, Giovanni Battista Zelotti i Paolo Farinati
Obra
Obres destacables (dècada del 1550) Villa Barbaro (en)
Família
Cònjuge	Elena Badile
Fills	Carlo Caliari, Gabriele Caliari
Germans	Benedetto Caliari
Signatura

Paolo Caliari ^[1] o Paolo Càller (Verona, 1528 - Venècia, 19 d'abril de 1588),^[1] conegut com il Veronese (el Veronès), va ser un pintor del Renaixement italià establert a Venècia, conegut per les seves pintures històriques de religió i mitologia extremadament grans, com ara Les noces de Cana (1563) i La festa a la casa de Levi (1573). Juntament amb Ticià, una generació més antiga, i Tintoretto, una dècada més gran, Veronese forma part del "gran trio que va dominar la pintura veneciana del Cinquecento" i el final del Renaixement al segle XVI.^[2] Conegut com a colorista suprem, i després d'un primer període amb el manierisme, Paolo Veronese va desenvolupar un estil de pintura naturalista, influït per Ticià.^[3]

Les seves obres més famoses són cicles narratius elaborats, realitzats amb un estil dramàtic i acolorit, ple de majestuosos escenaris arquitectònics i un espectacle brillant. Són especialment famoses les seves grans pintures de festes bíbliques, plenes de figures, pintades per als refetors dels monestirs de Venècia i Verona, i també va ser el principal pintor venecià de sostres. La majoria d’aquestes obres romanen in situ, o almenys a Venècia, i la seva representació a la majoria dels museus es compon principalment d’obres més petites, com ara retrats, que no sempre el mostren en el seu millor moment.

Sempre ha estat apreciat per "la brillantor cromàtica de la seva paleta, l'esplendor i la sensibilitat de la seva pinzellada, l'elegància aristocràtica de les seves figures i la magnificència del seu espectacle", però la seva obra s'ha criticat "per no permetre l'expressió del profund, humà o sublim", i dels tres grans pintors, sovint ha estat el menys apreciat per la crítica moderna.^[2] No obstant això, "molts dels més grans artistes ... es poden comptar entre els seus admiradors, inclosos Rubens, Watteau, Tiepolo, Delacroix i Renoir".^[4]